Dependència emocional

Sovint el concepte de relació de parella es basa en un fals amor en el qual es fomenta el sacrifici i patiment i sense la qual, serem infeliços i incomplets. Aquests valors associats a l’amor es difonen a través de diverses vies en el nostre dia a dia, especialment entre les dones a les quals se’ls atorga un paper de major vulnerabilitat. En aquesta línia se li dóna una rellevància més gran al paper que la parella té per a l’individu, ocupant el lloc més important i de vegades exclusiu de la seva vida i sense la qual cosa la seva existència perd la major part del sentit.

Parlem de dependència emocional quan s’estableix una forta vinculació amb una altra persona i que es caracteritza per una forta necessitat de l’altre, sentiment de temor que la relació s’acabi i una presència de malestar i patiment significatiu que és present en la major part del temps. Generalment, aquesta relació de dependència té lloc en les relacions de parella, però també és freqüent trobar-la en les amistats o les relacions amb determinats familiars. Aquestes relacions són destructives ja que es posa a l’altre per sobre de qualsevol altra cosa, fins i tot d’un mateix.

Les persones amb dependència emocional estableixen uns vincles ansiosos i insegurs, fet que afecta l’autoestima i la confiança en un mateix, condicionant el dia a dia de la persona. A més, és molt freqüent que la persona repeteixi aquest patró de dependència en diferents relacions al llarg de la seva vida.

 

SÍMPTOMES DE LA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL

 

D’entre els símptomes de la dependència emocional destaquen els següents:

 

  • Idealització de l’altre: es crea una imatge mental en què es sobreestimen les virtuts i eliminen els defectes que pot presentar l’altra persona.
  • Pànic davant l’abandonament o rebuig de la parella
  • Por a la soledat
  • Autoestima baixa
  • Renúncia a les pròpies necessitats en benefici a les de l’altre.
  • Inseguretat
  • Desconfiança i gelosia.
  • Dificultat per a la presa de decisions
  • Necessitat d’agradar i complaure
  • Centrar la vida a la relació de parella.
  • Pors irracionals respecte a l’altra persona i a la relació
  • Necessitat d’accés a l’altre en tot moment: quan no s’està amb la persona de qui s’és dependent, hi ha la necessitat de mantenir un contacte via telefònica, missatges …
  • Pèrdua d’autonomia
  • Aïllament fora de la relació de parella.
  • Por a no estar a l’alçada de l’altra persona.
  • Dificultat per abstreure de l’àmbit de la parella i la relació.
  • Sentiments de buit, preocupació i culpa quan no s’està amb la parella. El sentiment de buit es compensa amb la relació.
  • Estat d’alerta per detectar qualsevol indici o senyal que la parella no és plenament feliç en la relació
  • Fomentar el sacrifici com a forma d’estimar.

 

Centre Giner

Leave a reply