El concepte de parella a l’era single
El concepte d’amor i, sobretot, de parella, ha canviat en els últims anys. Sembla ser que el “per sempre” o “la vida està feta per a dos”, no té la força d’antany, resultant el “sempre” en la majoria de les ocasions, massa temps …
Els ideals d’amor romàntic que imperaven en la nostra societat, tot i que continuen vigents, estan sent, cada vegada, més qüestionats per una nova vessant de persones que prioritzen més, altres aspectes, com: el seu desenvolupament personal i/o professional. La majoria pertanyen a la generació millennialls, majoritàriament fills dels Baby Boomers, nascuts entre mitjans dels 80 i els 90. Són els joves d’avui, estan solters, gaudeixen d’això i no tenen presses ni per trobar l’amor, ni per buscar-ho . El seu estat es defineix com: single.
No obstant això, aquesta nova “moda” potser, planteja certes incògnites com. Són els singles més exigents en l’amor?, És més complicat romandre en parella que fa uns anys?, Què està canviant? Analitzem tot això i molt més, en el següent post.
Els singles
Expressions com: “se’t passa l’arròs”, “et quedaràs per vestir sants” o “no t’agradaria assentar-te?” Malgrat que se segueixen escoltant, afortunadament, cada vegada ho fem menys, quedant això, reduït al col·lectiu de gent gran.
La pressió social d’antany davant la solteria ja no és tan palpable. El concepte de solter ha canviat. Ja no es percep com a fracàs el qual una persona no tingui parella. Hi ha una major acceptació cap a aquest model de vida i ja no hi ha tant prejudici social, malgrat que la connotació no sembla ser la mateixa, en funció del gènere, on, un cop més, les dones som les més qüestionades, fruit d’una societat , heteropatriarcal i masclista.
Si atenem a les dades veiem que actualment, el 52% dels joves espanyols menors de 30 anys, són solters. Entre els motius es troben, com comentàvem a l’inici del post: el prioritzar altres aspectes com el seu desenvolupament professional. A més de ser més independents en general, el concepte de parella ha canviat. Enrere va quedar, el “fer-ho tot junts”, ara es respecta molt més els espais individuals. A més, la taxa de divorcis ha augmentat substancialment, en deixar de concebre el matrimoni com un “per a tota la vida” i cal “aguantar al que vingui”. Cada vegada, s’entén més que si un, no és feliç en un vincle, aquest pot dissoldre i no passa res.
Està l’amor romàntic obsolet?
Lamentablement, no. Malgrat que cada vegada s’és més conscient dels ideals que aquest promou, la pressió social que segueix exercint és molt elevada. Els contes infantils, les cançons i / o pel·lícules segueixen mostrant, en general, un concepte de parella influït per aquest ideal que sembla associar felicitat absoluta i/o èxit vital, amb tenir parella i que, a més, potencia les relacions de subordinació i / o possible dependència afectiva.
Créixer pensant que només aconseguirem la nostra veritable felicitat en el moment que aparegui una persona que ens “complementi i completi” i llavors aquí, haurem adquirit el màxim propòsit de la nostra vida: ser feliços, genera, en la majoria de les ocasions, grans frustracions.
D’altra banda, no es contemplen altres opcions diferents de la heteronormativitat vigent, ni a diferents tipus d’amor (parelles obertes, swingers, poliamor). Malgrat això, cada vegada, hi ha més consciència social.
El perfil del single
Com tot, no és un perfil, sinó un període vital. Creiem que és important diferenciar el que seria un moment puntual, d’un estat més permanent. En alguns casos, la persona encara influïda pels ideals d’antany, pot viure la seva solteria com un episodi de malestar. Cert estat d’ànim negatiu i / o ansietat. Arribant a cercar de forma una mica desesperada vincular-se amb un altre, en part, per no estar adaptat a poder estar sol.
En altres casos, ens trobem davant d’una decisió personal. De fet, la majoria de les persones que estan solteres, ho són per voluntat. Aquestes solen presentar trets de caràcter de major seguretat i estima. Han desenvolupat habilitats de superació, són més resilients, es coneixen millor i tenen més clar el que volen i el que no. Demostren majors habilitats socials i millor assertivitat.
Respecte a si són més exigents o no, que antany, potser el que sí que tenen és que han desenvolupat un major criteri d’elecció. Ara ja no val tot amb tal de no quedar-se sol, sinó que s’entén que l’altre, em ha d’aportar certs aspectes perquè jo decideixi estar amb ell. El aguantar el que vingui ja no val.
Aspectes a tenir en compte en una relació saludable
Alguns aspectes a tenir en compte per escollir parella serien:
Confiança: La base de qualsevol parella saludable és la confiança. Tenir la seguretat de que l’altre actuarà des de la bona fe, amb lleialtat, és una cosa bàsica per a un vincle sòlid i sa.
Comunicació: Poder comunicar les meves necessitats i desitjos i viceversa, així com que aquests siguin tinguts en compte.
Reciprocitat: Un vincle és saludable si és equitatiu. Donar i rebre en proporció perquè cap es desgast.
Privacitat: Pretendre fer-ho tot junts sense reservar un espai per a nosaltres només ens portarà a aclaparaments. És important respectar també les esferes individuals.
Negociar: Una parella és una negociació constant. De vegades haurem de cedir i l’inrevés.
Discutir: Sempre que sigui fructífer i es faci des de la sensatesa amb la finalitat de seguir creixent. Embrancar-se en el conflicte no ens porta a res.
Sumar: La parella ha d’aportar aspectes positius a la teva vida.
Leave a reply