La depressió, la malaltia del nostre temps

Article publicat per Anna Ruiz Soler, psicòloga clínica de Clavé psicopedagogs.

La depressió és un cercle viciós. Produeix un alentiment mental i físic que fa que tot et suposi un esforç i et cansis amb facilitat. Fas menys coses i et culpes d’això. Acabes creient que no pots fer res i que mai podràs estar bé. En aquest moment, et sents encara més trist i et resulta més difícil fer qualsevol cosa. I així contínuament…

El manual diagnòstic i estadístic dels transtorns mentals (DSM-IV-TR) organitza els transtorns depressius en les següents categories:

· Transtorn depressiu major (TDM), episodi únic.

Es caracteritza per un sol episodi depressiu major; és a dir, almenys dues setmanes d’humor deprimit o pèrdua d’interès acompanyat d’almenys altres quatre símptomes de depressió.

·T Transtorn depressiu major, recidivant o de repetició.

Es caracteritza per dos o més episodis depressius majors.

· Transtorn distímic.

Almenys dos anys en què la majoria de dies es té humor deprimit i en els que hi ha hagut almenys altres dos símptomes de depressió.

· Transtorn depressiu no especificat.

Inclou els transtorns amb característiques depressives que no compleixen els criteris dels tres anteriors.


Algunes de les principals característiques de les persones deprimides són:

· Humor deprimit: sentir-se trist, buit; tendència al plor.

· Disminució de l’interès o plaer en moltes activitats abans valorades. S’abandonen aficions, augmenta el retraïment social i pot haver-hi una notable disminució del desig sexual.

· Sentiments d’inutilitat o d’excesiva culpa. Les persones deprimides malinterpreten successos poc importants, els quals agafen com a prova de defectes personals, i es senten exageradament responsables de fets no desitjats.

Exemples: “no sabré com fer-ho”; “no faig res que pagui la pena”.

· Irritabilitat i ansietat en molts casos.

· Fatiga, baixa energia i poca activitat. Poden estar moltes hores sentats o estirats.

· Agitació o alentiment psicomotors. La primera inclou no poder parar sentat, passejar amunt i avall, retorçar les mans, jugar amb la pell, la roba o altres objectes. El segon, parla més lenta i monòtona, volum baix, mutisme, moviments lents, menys somriures i contacte ocular.

· Disminució o augment de la gana (pot haver-hi ànsia pels carbohidrats); la disminució tendeix a donar-se en un major percentatge de pacients.

· Insomni o, menys habitualment, hipersòmnia durant la nit o el dia.

· Disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se, indecisió.

· Autocàstig excessiu. S’autovaloren negativament i fan més comentaris negatius sobre sí mateixes.

Exemples: “hauria de ser capaç de fer-ho millor”; “tant se val, qualsevol beneit podria fer-ho”; “he de ser realment un ruc per pensar d’aquesta manera”.

En l’origen de la depressió juguen un paper important la vulnerabilitat biológica (tot i que no en tots els casos) i la vulnerabilitat psicològica.

Dins la vulnerabilitat psicològica s’inclouen aquelles característiques personals fruit de l’experiència, tals com dèficit d’habilitats socials, manca d’assertivitat, ira interna, percepció de falta de control, baixa autoestima i pensaments negatius sobre sí mateix, el món i el futur.

Les persones que estan deprimides normalment pensen de forma sesgada i negativa. Tenen una visió negativa de sí mateixes (“no sóc bo”), del món (“la vida no té sentit”), i del futur (“sempre em sentiré d’aquesta manera”).

Aquests pensaments poden atratapar-les en un cercle viciós. Quan més deprimides es troben, més pensaments negatius tene i més creuen en ells. Quants més pensaments negatius tenen i més creuen en ells, més deprimides es senten. La meta principal de la teràpia és ajudar-les a escapar d’aquest cercle viciós.

Tractament psicològic

Numeroses tècniques es poden utilizar en el tractament de la depressió en funció de les característiques del problema i les característiques personals de cada pacient.

En el tractament de la depressió és fonamental establir una bona relació terapèutica, acordar una conceptualització del problema i justificar i descriure el tractament a seguir. Els objectius terapèutics es centraran d’una banda en els símptomes de la depressió i d’altra banda en els problemes interpersonals i personals del paciente.

Alguns exemples d’objectius de tractament són:

· Reduir les emocions negatives (tristesa, ansietat, culpa, ràbia, irritabilitat…) i augmentar els sentiments d’interès i satisfacció.

· Eliminar la inactivitat, l’insomni o hipersomni, la fatiga i el plor.

· Incrementar el número d’activitats gratificants.

· Augmentar les relacions socials satisfactòries.

· Potenciar l’assertivitat i altres habilitats socials.

· Reduir els pensaments negatius sobre sí mateix, el món i el futur. La qual cosa inclou saber veure el que és positiu, establir criteris realistes per autoavaluar-se, reduir l’autocrítica…

· Augmentar les habilitats de resolució de problemes.

Reducció o eliminació de la medicació antidepresiva o ansiolítica.
Leave a reply